Aviái enveja de parlar d’un poèta de mon Arièja tant aimada… Nifla èra Audenc ! Visquèt solament en Arièja e i moriguèt en 1939 a l’atge de 79 ans. Son òbra es considerabla, aitant per la quantitat coma per la qualitat. D’efièch, escriguèt fòrça poesias mas tanben mai d’un article sovent polemics. Se a la debuta escriviá en francés (s’amagava darrèr l’escais de Prosper L’Été), es plan segur l’occitan que prevalguèt a partir de 1895. Aquel òme aguèt un ròtle màger dins la renaissença de la lenga occitana. Èra un grand felibre, plan conegut per aver perseguit l’òbra de Mistral (1830-1914), fondator del felibritge (associacion literària fondada lo 21 de mai de 1854 per Frederic Mistral e sièis autres poètas per reviscolar la lenga provençala). Liurèt dins lo bulletin Mount-Segur los primièrs ensages de la refòrma grafica entrepresa amb Antonin Perbòsc per servir de basa a la grafia classica de l’occitan. Los dos òmes reformèron lo felibritge e resolguèron d’unejar la lenga escrita d’ Alps a Pirenèus en descafornissent tot gallicisme e en cercant l’etimologia per permetre de religar entre eles totes los dialèctes de l’occitan. Mercé als felibres e a lors òbras, la lenga d’Òc foguèt rebotada al reng de las mai engloriadas lengas literàrias del mond. Vaquí sonque qualques linhas sus aquel grand òme…
Aurèlia Lagarde