Uèi 6 de genièr, ont preni ma pluma per escriure aquel article, es lo jorn de l’Epifania. Sabètz vosautres çò qu’es aquesta istòria e d’ont ven ? De tot biais ne vos vau faire aquí un resson.
Tot començèt qualques jorns aprèp la naissença de l‘enfant Jèsus. Epifania es doncas una fèsta crestiana. Mas a una significacion diferenta segon los crestians d’Occident o los crestians d’Orient. Pels primièrs aquò simboliza l’adoracion de l’enfant Jèsus pels Reis Màgers, pels segonds aquò representa la data aniversari del batisme de Jèsus.
En çò nòstre aquel jorn se pòt tanben sonar lo «jorn dels reis». Aquel nom es balhat en l’onor dels Reis Màgers. Èran pas tant de Reis mas de saberuts qu’espepissavan las estelas. La tradicion nos ditz qu’èran tres, Melquiòr, Gaspard e Baltazar. Aqueles tres òmes seguiguèron una estela (segurament una cometa), que los menèt a la grèpia. Reconeguèron en Jèsus, l’enfant de Dieu. Li ofriguèron : d’encens, d’aur e de mirra.
La galeta del reis, quant a ela, a pas de ligam amb la religion. Nos ven d’una tradicion Romana que se sona «las Saturnalas». Aquesta fèsta consistissiá a elegir un rei, demest los joves soldats. Aquel rei podiá alara comandar tot çò que voliá.
En foncion de las regions ont sètz, traparetz diferentas galetas. Del pastisson redond de la pasta fulhetada a la corona garnida de fruchas confidas que i foguèt plaçada una fava. Lo que la tròba ven rei o reina. La tradicion vòl que lo mainatge mai jove ane jos la taula, per designar la part que recebrà cada taulejaire.
A la debuta la fava veniá de l’òrt. Es sonque en 1875 que la fava foguèt remplaçada per una en porcelana de Saxe.
Se ne manjatz una del costat de Limós, vos cal pas estonar de ne trapar doas. Una que vendrà de l’òrt que sonan la fava e una en porcelana que sonan lo subjècte. La tradicion vòl que lo que tròba la fava paga la galeta venenta e lo que tròba lo subjècte paga la blanqueta.
Vos daissi vos congostar tot en escotant l’enregistrament de ròtla galeta.
Chabaud Amèlia e la còla