Al Conservatòri a Dardalh Regional (Conservatoire à Rayonnement Régional) de Montpelhièr, de grands cambiaments son previstes. Tre la dintrada escolara 2021, dubrirà sas pòrtas dins un bastiment flame nòu dins lo barri Boutonnet.

Mas sustot, una novèla ambicion fòra del comun veirà lo jorn. Las arts se metràn al servici de l’andicap.

A l’origina d’aquel projècte, lo professor de trompeta Emmanuel Collombert, que se formèt a la musicoterapia a l’Universitat Paul Valéry. Aprèp tres annadas de formacion, nasquèt l’idèia de metre los servicis del conservatòri a la portada de los que n’an de besonh, los que son amagats, los qu’an pas accès aisidament a la cultura, es a dire las personas en situacion d’andicap.

La musicoterapia es una demarcha de suènh, d’acompanhament qu’utiliza la musica e mai largament lo domeni sonòr. S’inscriu dins una tòca de benaise, tot en mantenent o desvolopant las capacitats fisicas e/o cognitivas.

Aquí, l’intencion es de metre en acòrd la finalitat pedagogica e terapeutica.

Per aquò far, lo novèl bastiment prevei una sala dedicada : la sala «Handi’art», amb de material adaptat : instrumentarium variat, casco a induccion ossosa e un dispositiu d’accessibilitat auditiva pels malentenents.

L’ofèrta pedagogica s’apuèja sus la transversalitat : de cursuses en musica, teatre e dança son prepausats.

Per çò que concernís lo domeni musical, son tres percorses que son prepausats, segon lo nivèl d’andicap dels escolans.

Lo «percors descubèrta» se dedica sus un trimèstre a de personas portairas d’andicap mejan e pesuc. Per las annadas a venir, se dubrirà tanben a las personas tocadas per de trebols a espèctre autistic, de malautiás degenerativas…

Lo « percors d’inicacion » s’adreça a de personas tocadas per un andicap mai leugièr. S’agís de seguir de sesilhas sus una annada, amb una apròcha mai pedagogica.

Per acabar, lo « percors d’integracion » es previst per de personas en situacion d’andicap leugièr ja iniciadas a la musica, que pòdon seguir un percors classic, sus tres annadas.

Lo punt comun d’aqueles tres percorses prepausats es la mira de sortir de l’encastre quotidian per trabalhar, desvolopar sas capacitats cognitivas, l’interaccion sociala, l’estima de se, « depassar son andicap e lo faire acceptar dins l’agach dels valids », coma explica E. Collombert.

L’aspècte terapeutic es plan mai larg qu’aquò : lo fait de sortir de las institucions que i passan la majora part de lor temps per anar jogar un instrument, se metre en scèna, aver accès a la programacion culturala del conservatòri… Tot aquò contribuirà al benaise de cadun.

Fin finala, la tòca es pas solament d’integrar un grop de personas dins una institucion installada, mas d’inclure, faire participar los valids e non valids a una produccion artistica comuna, que cadun menarà als autres, en tèrme artistic e uman.

Marion Guillet e la còla.