Las baumas de Bisan :
En 1824 , Paul Tournal descobriguèt dins las baumas de bisan: d’òsses umans ! lo primièr òme preïstoric conegut. I trapèt atanben d’òsses de rens, d’orses e de iènas de baumas. Mostrèt aital que l’Òme visquèt en meteis temps que los grands animals quaternaris, uèi emigrats dins d’autres paises o desapareguts. Bisan foguèt un luòc de recerca dels bèlses al sègle XIXèn
5 lescas revelèron 5 periòdes : del bas en naut amb mai o mens d’òsses :
· Lo grand ors (limon del aurignacian) (un cran entier foguèt trapat ) amb fragments de maissa umana, un cran, de dents isoladas, pauc de silex , de percutors faits amb los galets de Cessa, quartzites talhats (especialitats del site), d’unas puntas, gratussadors.
· Lo caval, (solutrean) aparicion de carbon e cendres : totjorn un climat fòrça rigorós : caval domina amb de rens (pas mai d’orses), cabras, lops, linx, e los aucèls fan lor aparicion. Las puntas son plan mai trabalhadas e apareis un trabalh de mai en mai desvolopat suls òsses : agulhas, flèchas, poinçons… (cf bauma de Cro magnon). Paraduras amb de dents traucadas e de pigment d’òcres e de roge.
· Las dents de ren, (magdalenian) : multiplicacion dels rens e dels aucèls de montanhas, desaparicion de la ièna, fòrça pauc de silex, d’otisses en òsses e en boès de rens de mai en mai suenhats. Una part de la bauma servissiá coma talhièr.
· Silex microlitic, passatge al neolitic aparicion del cervi. (colar a 7 cauquilha de murex)
· Silex talhats e pigassas lissadas : fòrça pigassas lissadas en quartzite, terralha modelada a la man : se veson la pesada dels dets ; Pas cap de traça del bronze mas mobilièr plan evoluit per plaçar lo periòde dins l’edat del bronze. Se trapèt una sala a sepultura amb d’objèctes plan ciselats e ondrats.
Al fon de la sala primièra de vestigis gallo-romans, mai naut la bauma de l’ermita foguèt a priori abitada del temps de las guèrras de religion (terralha blava)
La tòrre de Bossecòs :
Aquel siti foguèt ocupat als alentorns de 1000 av JC. Lo castelon bastit en naut s’agís d’una construccion romana, del bas empèri. Es un pòste d’observacion que serviguèt fins al periòde visigotic e fins a sa destruccion al sègle VIIIèn del temps de las invasions maurescas dins sud de Septimania.
Se trapèt aquí dins una cabana de taralhas de -1 000 av JC, de puntas de sagetas en bronze (bronze final IXèn al VIIèn segle av JC. Aquelas puntas se trapèron atanben dins lo canton (Mailhac) e lo mòtle a Fleuri. Se trapèt atanben una necropòli del sègle VIIèn av JC. L’òme bastiguèt aquela tòrre sus una barra calcària dreiçada a la verticala. Aquel endreit de susvelhança serviguèt fins a las guèrras de religion. Se trapa tanben l’oppidum del Cayla que testimònia de la preséncia romana dins aquel endreit.


Amèlia Chabaud e Emà Albert