Lo temps ensolelhat es arribat, e amb el, l’enveja de manjar una grasilhada o una plancha entre amics. Per cambiar de las salsissas tradicionalas, vos prepausi de grasilhar de muscles.
En francés, se ditz «brasucade», que ven de «brasucada» es a dire cosinat sus las brasas. La brasucada seriá originària de Camarga o del parçan de l’estanh de Taur dins Erau. Cada familha a sa pròpria recèpta, mas existís una basa comuna : l’elaboracion d’una marinada que cal preparar la velha per que las aròmas de las èrbas se desvolopen dins l’òli.
Per aquò far, podètz mesclar :
- 30 centilitres d’òli
- 2 brancas de farigola
- Una fuèlha de laurièr
- Una branca de romanin
- Un peçuc de pebre
- Un peçuc de pebron
L’endeman, preparatz lo fuòc amb de socas de vinha. Pendent aquel temps, lavatz los muscles (un quilò) se fa mestièr. Quand las brasas son rojas, pausatz un plat en fèrre (padenassa, o plat per la paelha), versatz-i un pauc d’òli, puèi los muscles. Quand se dubrisson, tiratz la mitat de lor chuc, ajustatz-i la marinada e mesclatz plan per que perfume los muscles. En 10 a 15 minutas, la coseson es acabada. Podètz ajustar un gòt de pastís abans de tirar la padena.
Podètz tanben preparar la brasucada a la plancha.
La brasucada se pòt servir a l’aperitiu o en plat principal acompanhat de fritas o de legums.
Vos desiri una bona tasta, e de bons moments convivials !
Saluts culinaris
Marion Guillet e la còla